Llegir abans d'anar a dormir

Abans d’anar a dormir, tots tenim els nostres rituals. Alguns prenem un got de llet calenteta, altres ens prenem un bany ben calentó i d’altres llegim. Llegir abans d’anar a dormir, és un ritual que no té edat. Des de ben petits, quan llegim als nostres fills, quan aquests ja són una mica més grans, adolescents i fins i tot adults, llegir ajuda a agafar la son i a relaxar-se al llit.

Com aconseguim que els nostres fills siguin futurs lectors d’abans d’anar a dormir? Tot comença amb els contes. Quan són molt petits, ja és moment de començar a llegir contes de tot tipus. Així, desenvoluparem la lectura en un futur, i també estarem estimulant la imaginació del petit/a.

Llegir-li un conte a un nen/a, significa estar només per aquella situació en concret. És un moment, on tots els nostres sentits estan posats en llegir la lectura, posar veuetes quan toca i senyalar els dibuixos que ajuden a l’infant a entendre allò que estem explicant. Aquest moment provoca un vincle molt important entre l’adult i l’infant, ja que ells saben que en aquell precís instant, estàs 100% per ells, que no hi ha res ni ningú que us pugui distreure. Això que us explico és fàcil de comprovar de la següent manera:

-          - Quan s’acaba el conte, el vostre fill/a us en demanarà un altre

-        -   Quan esteu llegint, no miren el conte, us miren a vosaltres

És un moment màgic, on no només estem fent gaudir al nostre fill/a amb històries màgiques i apassionants, sinó que també estem fent una cosa molt important: donar exemple. Si els petits ens veuen llegint,poc a poc voldran fer-ho ells. Quan els petits deixen l’etapa dels contes, passen als llibres més primets. Hem de facilitar la lectura abans d’anar a dormir, deixant el llibre a la tauleta de nit, tenint una llumeta penjada del capçal especial per llegir, ...

Una altra manera de que els petits deixin de ser escoltadors de contes a llegir ells mateixos, és que llegeixin per a nosaltres, que ens expliquin ells el conte. Això si! Hem de tenir la mateixa atenció que tenien ells amb nosaltres. Hem de tenir en compte que estan fent allò només per a nosaltres i que requereix un esforç molt gran.

Fomentar la lectura de just d’abans d’anar a dormir tindrà efectes positius a llarg temps. Ajudarà i millorarà la capacitat lectora, imaginativa, creativa i potenciarà l’interès per la lectura dels més petits i joves, assignatura pendent a moltes llars des de l’aparició de les tabletes.

El joc com a creador de vincles

Fa uns dies vaig llegir un article d’Imma Marín, directora de l’assessoria pedagògica Marinva, on deia: “un nen que no juga és un nen que no està bo”. Que els nens juguin és important perquè els permet conèixer i descobrir el Món que l’envolta. A més a més, és una manera de propocionar alegria. Amb això vull dir que no només és important que el nen/a jugui, sinó que nosaltres com a pares, siguem capaços de jugar amb ells/es.

Com a pares, hem de proporcionar al nostre fill/a espais i moments de joc individual ( o amb els germans o amics) però també hem de proporcionar moments de joc amb ells. Tots els nens i nenes desitgen que els seus pares i mares juguin amb ells. Jugar amb ells no vol dir mirar com ho fan, no... Jugar amb ells vol dir submergir-se en el seu Món imaginari, deixar que ell/a porti la batuta del joc i marqui les pautes. Hem de deixar llibertat.

Quan juguem amb els nostres fills/es hem de mostrar interès, encara que no en tinguem. Segurament molts pares tenen ganes d’arribar a casa, posar-se roba còmode i fer coses de casa, o simplement escarxofar-se al sofà i veure una mica la televisió. Però hem de ser capaços, ni que sigui per una estona, d’endinsar-nos en els somnis dels nostres fills i que ells els comparteixin amb nosaltres.

Jugar una estona amb el teu fill/a et pot donar moltes pistes de com se sent, si té problemes amb algun nen de l’escola o si està engoixat per alguna cosa. Per tal, jugar amb els teus fills no només és beneficiòs per ell, sinó també per tu, per comunicar-te millor amb ell/a. També és un bon moment per tenir contacte físic, aprofitar per abraçar, fer petons, pentinar,... Demostrar afectivitat i reforçar la relació.

Entenc que sigui feixuc, que requereix temps i que pot no agradar-nos el joc que hem de jugar. Personalment, la setmana passada vaig haver de jugar a bàsquet, un esport que no m’agrada gens ni mica, però al cap d’una estona, el petit en qüestió ja m’havia transmès les ganes d’encistellar, i el millor moment es va donar quan la xarxa va quedar embolicada i vam haver de desembolicar-la. “Més amunt, puja’m més amunt”, em deia. Semblavem el xics de Granollers. En aquell moment vam agafar un vincle molt més fort, ja que estava de peu, sobre les meves espatlles, confiant en mi. Va ser màgic.

Per això us animo a jugar amb tots els nens/es, siguin vostres o no, cosins, nebots, veins, ... ja que és la millor manera de conèixer i agafar confiança amb els més menuts.

És hora de menjar!!!

Quantes vegades ens hem vist inmersos en una mena de batalla campal perquè el nostre fill no vol menjar? Quantes tones de menjar hem llençat a les escombreries perquè no tenen gana o perquè no els agrada? Si t’ha passat alguna vegada una d’aquestes coses o d’altres similars, és que el teu fill/a no té uns bons hàbits a l’hora de menjar.

Amb aquest article donaré unes pautes que serveixen com a guia per tal de que el vostre fill/a aprengui a menjar bé, amb ganes i entenent que no tot el menjar ens agrada, però que és necesarri menjar de tot.

Primer de tot, hem d’involucrar el nostre fill/a en el procés d’elaboració de l’àpat. Potser no tenim temps o paciència perquè ens ajudi a la cuina, però sempre va bé tenir un petit “pinxe” que et peli les patates, o talli el formatge a daus, o que vagi calculant el pes dels ingredients,... Amb això el fem partícep de l’elaboració del menjar i tindrà més consciència del que significa cuinar els aliments.

Si no tenim temps perquè el nostre fill/a ens ajudi a la cuina o és massa petit, podem demanar que pari la taula. És molt important que almenys en això si que ajudi, ja que sinó li pot donar la falsa sensació de que les coses apareixen i desapareixen de la taula sense suposar cap esforç per a ningú. Parant taula el fem conscient de les tasques domèstiques i de l’esforç que es necessita per portar menjar a la taula.

Quan sigui l’hora de menjar, no és gens recomanable posar al televisió, ja que l’hora dels àpats és un moment on la familia té l’oportunitat de parlar amb total llibertat. Si posem la televisió, el nen/a centrarà la seva atenció en ella i potser no escoltarà una anècdota interessant que explica el seu germà. La televisió només allarga el procés de menjar i aïlla a les persones que se suposen que estan juntes en aquell moment.

Tambés és molt recomanable, sobretot de cara als pares o germans grans, que durant els àpats no intervinguin els telèfons mòbils. Que continuament es vagin sentint els “cling” dels whatsapps, mails, trucades, etc... també distreu els adults cap a l’aparell, i és en aquest moment on el nen/a pot pensar: “ostres, estem aquí dinant tots junts però tots estan amb els mòbils menys jo...vaig a liar-la per cridar l’atenció!”. Per tant, els telèfons poden esperar la mitja horeta que triguem a menjar.

Un altre aspecte a tenir en compte en els àpats dels infants, és que no dinin ni sopin mai sols. Que primer sopin els nens i després els pares recorda als torns de menjador de les escoles, i els nens no comportateixen res amb els pares si es fa així.

Referent al menjar, hem de fer entendre al nostre fill/a que tot es menja i res es llença. Podem fer que trii un menjar que no li agradi gens ni mica i que mai li prepararem, com per exemple la ceba. Si el nostre fill/a diu que no li agrada gens ni mica la ceba doncs mai li posarem seva. Aquesta condició porta implícita que llavors tota la resta d’aliments, ens la menjarem sense protestar i nosaltres com a pares ho posarem en quantitats petites. Més val que mengi poc d’una cosa que no pas que no en mengi gens.

Molt de compte amb els aliments que camuflen altres aliments, com per exemple el “ketchup”. Està bé de tan en tan posar-ne una mica amb les patates o amb el que els hi agradi, però que no serveixi per tapar el gust d’altres aliments, ja que així no ensenyarem al nostre fill/a a menjar coses que no ens agraden...

Per acabar, recomano també fer un menú perquè els nostres fills puguin saber cada dia què tocarà per menjar, i que puguin anar fent-se la idea, tan si els agrada com si no, que avui toquen llenties, però que demà toquen macarrons, i llavors, farem un petit esforç!

Molta sort i molts ànims!