És hora de menjar!!!

Quantes vegades ens hem vist inmersos en una mena de batalla campal perquè el nostre fill no vol menjar? Quantes tones de menjar hem llençat a les escombreries perquè no tenen gana o perquè no els agrada? Si t’ha passat alguna vegada una d’aquestes coses o d’altres similars, és que el teu fill/a no té uns bons hàbits a l’hora de menjar.

Amb aquest article donaré unes pautes que serveixen com a guia per tal de que el vostre fill/a aprengui a menjar bé, amb ganes i entenent que no tot el menjar ens agrada, però que és necesarri menjar de tot.

Primer de tot, hem d’involucrar el nostre fill/a en el procés d’elaboració de l’àpat. Potser no tenim temps o paciència perquè ens ajudi a la cuina, però sempre va bé tenir un petit “pinxe” que et peli les patates, o talli el formatge a daus, o que vagi calculant el pes dels ingredients,... Amb això el fem partícep de l’elaboració del menjar i tindrà més consciència del que significa cuinar els aliments.

Si no tenim temps perquè el nostre fill/a ens ajudi a la cuina o és massa petit, podem demanar que pari la taula. És molt important que almenys en això si que ajudi, ja que sinó li pot donar la falsa sensació de que les coses apareixen i desapareixen de la taula sense suposar cap esforç per a ningú. Parant taula el fem conscient de les tasques domèstiques i de l’esforç que es necessita per portar menjar a la taula.

Quan sigui l’hora de menjar, no és gens recomanable posar al televisió, ja que l’hora dels àpats és un moment on la familia té l’oportunitat de parlar amb total llibertat. Si posem la televisió, el nen/a centrarà la seva atenció en ella i potser no escoltarà una anècdota interessant que explica el seu germà. La televisió només allarga el procés de menjar i aïlla a les persones que se suposen que estan juntes en aquell moment.

Tambés és molt recomanable, sobretot de cara als pares o germans grans, que durant els àpats no intervinguin els telèfons mòbils. Que continuament es vagin sentint els “cling” dels whatsapps, mails, trucades, etc... també distreu els adults cap a l’aparell, i és en aquest moment on el nen/a pot pensar: “ostres, estem aquí dinant tots junts però tots estan amb els mòbils menys jo...vaig a liar-la per cridar l’atenció!”. Per tant, els telèfons poden esperar la mitja horeta que triguem a menjar.

Un altre aspecte a tenir en compte en els àpats dels infants, és que no dinin ni sopin mai sols. Que primer sopin els nens i després els pares recorda als torns de menjador de les escoles, i els nens no comportateixen res amb els pares si es fa així.

Referent al menjar, hem de fer entendre al nostre fill/a que tot es menja i res es llença. Podem fer que trii un menjar que no li agradi gens ni mica i que mai li prepararem, com per exemple la ceba. Si el nostre fill/a diu que no li agrada gens ni mica la ceba doncs mai li posarem seva. Aquesta condició porta implícita que llavors tota la resta d’aliments, ens la menjarem sense protestar i nosaltres com a pares ho posarem en quantitats petites. Més val que mengi poc d’una cosa que no pas que no en mengi gens.

Molt de compte amb els aliments que camuflen altres aliments, com per exemple el “ketchup”. Està bé de tan en tan posar-ne una mica amb les patates o amb el que els hi agradi, però que no serveixi per tapar el gust d’altres aliments, ja que així no ensenyarem al nostre fill/a a menjar coses que no ens agraden...

Per acabar, recomano també fer un menú perquè els nostres fills puguin saber cada dia què tocarà per menjar, i que puguin anar fent-se la idea, tan si els agrada com si no, que avui toquen llenties, però que demà toquen macarrons, i llavors, farem un petit esforç!

Molta sort i molts ànims!