Resiliència = capacitat que té una persona per a resistir i superar obstacles. Està estretament lligada a l'autoestima del subjecte. Significa sortir enfortit de situacions difícils que ens presenta la vida.
Quantes vegades us heu trobat que el vostre fill us demana una cosa i no para de demanar-la fins que ho aconsegueix? Desgraciadament moltes. La societat en la que vivim actualment, fa que els nens vulguin moltes coses i a més a més, les vulguin ja. La frustració que pateix aquest nen quan no aconsegueix el mòbil que té tothom, o la joguina que està de moda o la pilota nova del seu equip de futbol preferit, és un gran maldecap per a ell. Però, aquesta frustració és dolenta? La resposta és simple: NO. La frustració davant d'una situació que sabem que té solució, no és res dolent. Moltes pares pateixen quan els seus fills es frustren, i intenten aplanar el camí el màxim possible perquè aquest aconsegueixi el que vulgui de la manera de més ràpida possible. Quin benefici treu un infant quan no ha de lluitar per aconseguir allò que vol? Com afrontarà als problemes quan sigui adult si sempre li solucionem els problemes?
Aquestes preguntes cal tenir-les present a l'hora d'educar els nostres fills. Us explicaré un cas real, on una nena acostumada a aconseguir tot el que volia quan ella volia, va trobar-se davant una situació on va haver de posar en pràctica la seva resiliència i els beneficis posteriors que va suposar aquesta situació:
Dimarts als migdia. Hora de dinar. El menjar és a la taula i els nens porten una estona dinant. Ens trobem davant una nena de 10 anys i el seu germà petit de 6. El germà està content perquè avui ha anat d'excursió i és el centra d'atenció explicant les seves anècdotes. Aquest petit protagonisme que està agafant el germà petit, provoca que la nena vulgui rebre atenció també per part de l'adult. La nena reclama la tablet per mirar vídeos mentre mengen, cosa que, com ja parlarem més endavant quan tractem el tema de la tecnologia i els nens, no és molt adequat a l'hora dels àpats. Com que no es troba la tablet en qüestió, la nena comença a engoixar-se. Sense demanar permís, agafa el telèfon i truca un dels seus progenitors ( que està treballant en aquell moment) i li reclama amb crits i insults la tablet.
Davant d'aquesta situació, es decideix tallar la conversa telefònica, ja que el pare està treballant i no se'l pot distreure amb tonteries com aquestes. Davant de la tallada, la nena s'enfada molt i desafiant, torna a marcar el número de telèfon per tornar a "muntar el mateix pollo". Durant 3 segons s'ha de decidir si es torna a embolicar la troca per telèfon ( cosa que no tindria lògica ja que a la primera no ha funcionat) o treure-li el telèfon de les mans d'una manera efectiva.
Primer, s'opta pel diàleg:
- deixa el telèfon siusplau.
Ni cas. Segueix marcant el número, cada cop més desafiant.
- t'he demanat siusplau que deixis el telèfon, perquè el teu pare està treballant i ara no pot perdre el temps.
Sempre s'ha de raonar les ordes que demanem als nens, ja que necessiten saber per què els hi demanem les coses.
Veient que aquesta opció no funciona, se li treu el telèfon de les mans. Aquest fet, actua com a catalitzador de la gran bomba nuclear que rebenta en el interior de la nena. Crits, cosses, cops, esgarrapades i insults reiterats demanant el telèfon de tornada.
El millor que es pot fer en aquests casos, i el que es va aplicar en aquest concret, és no fer cas d'aquestes "pataletes". Fer veure que no estan passant és la millora manera de desviar l'atenció i provocar que la nena entengui que aquesta via no és l'adequada per aconseguir el que es vol. Al cap d'uns minuts, se li demana a la nena:
- o pares aquesta actitud o te'n vas a fora.
Amb aquesta frase, demostrem al nen que aquesta actitud no és la correcta i que no es pot estar en societat així. La nena decideix abandonar la cuina i marxar al jardí, a tranquilitzar-se.
Amb això, hem aconseguit varies coses:
1- que la nena talli en sec la ràbia que estava manifestant
2- que tan ella com el germà vegin que aquesta actitud no porta enlloc
3- que la nena mediti sola el que ha fet i què pot fer per millorar la situació
No és fàcil actuar així. Molts al veure que els nens estan tenint moment de ràbia volem tallar.los donant la solució, perquè no pateixin... ERROR! Cal que es frustrin i entenguin que hi ha coses que si i coses que no. No hem de caure mai en la comoditat, és a dir, li dono el que vol perquè s'està tornant molt pesat i m'estic cansant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada