Llegir abans d'anar a dormir

Abans d’anar a dormir, tots tenim els nostres rituals. Alguns prenem un got de llet calenteta, altres ens prenem un bany ben calentó i d’altres llegim. Llegir abans d’anar a dormir, és un ritual que no té edat. Des de ben petits, quan llegim als nostres fills, quan aquests ja són una mica més grans, adolescents i fins i tot adults, llegir ajuda a agafar la son i a relaxar-se al llit.

Com aconseguim que els nostres fills siguin futurs lectors d’abans d’anar a dormir? Tot comença amb els contes. Quan són molt petits, ja és moment de començar a llegir contes de tot tipus. Així, desenvoluparem la lectura en un futur, i també estarem estimulant la imaginació del petit/a.

Llegir-li un conte a un nen/a, significa estar només per aquella situació en concret. És un moment, on tots els nostres sentits estan posats en llegir la lectura, posar veuetes quan toca i senyalar els dibuixos que ajuden a l’infant a entendre allò que estem explicant. Aquest moment provoca un vincle molt important entre l’adult i l’infant, ja que ells saben que en aquell precís instant, estàs 100% per ells, que no hi ha res ni ningú que us pugui distreure. Això que us explico és fàcil de comprovar de la següent manera:

-          - Quan s’acaba el conte, el vostre fill/a us en demanarà un altre

-        -   Quan esteu llegint, no miren el conte, us miren a vosaltres

És un moment màgic, on no només estem fent gaudir al nostre fill/a amb històries màgiques i apassionants, sinó que també estem fent una cosa molt important: donar exemple. Si els petits ens veuen llegint,poc a poc voldran fer-ho ells. Quan els petits deixen l’etapa dels contes, passen als llibres més primets. Hem de facilitar la lectura abans d’anar a dormir, deixant el llibre a la tauleta de nit, tenint una llumeta penjada del capçal especial per llegir, ...

Una altra manera de que els petits deixin de ser escoltadors de contes a llegir ells mateixos, és que llegeixin per a nosaltres, que ens expliquin ells el conte. Això si! Hem de tenir la mateixa atenció que tenien ells amb nosaltres. Hem de tenir en compte que estan fent allò només per a nosaltres i que requereix un esforç molt gran.

Fomentar la lectura de just d’abans d’anar a dormir tindrà efectes positius a llarg temps. Ajudarà i millorarà la capacitat lectora, imaginativa, creativa i potenciarà l’interès per la lectura dels més petits i joves, assignatura pendent a moltes llars des de l’aparició de les tabletes.

El joc com a creador de vincles

Fa uns dies vaig llegir un article d’Imma Marín, directora de l’assessoria pedagògica Marinva, on deia: “un nen que no juga és un nen que no està bo”. Que els nens juguin és important perquè els permet conèixer i descobrir el Món que l’envolta. A més a més, és una manera de propocionar alegria. Amb això vull dir que no només és important que el nen/a jugui, sinó que nosaltres com a pares, siguem capaços de jugar amb ells/es.

Com a pares, hem de proporcionar al nostre fill/a espais i moments de joc individual ( o amb els germans o amics) però també hem de proporcionar moments de joc amb ells. Tots els nens i nenes desitgen que els seus pares i mares juguin amb ells. Jugar amb ells no vol dir mirar com ho fan, no... Jugar amb ells vol dir submergir-se en el seu Món imaginari, deixar que ell/a porti la batuta del joc i marqui les pautes. Hem de deixar llibertat.

Quan juguem amb els nostres fills/es hem de mostrar interès, encara que no en tinguem. Segurament molts pares tenen ganes d’arribar a casa, posar-se roba còmode i fer coses de casa, o simplement escarxofar-se al sofà i veure una mica la televisió. Però hem de ser capaços, ni que sigui per una estona, d’endinsar-nos en els somnis dels nostres fills i que ells els comparteixin amb nosaltres.

Jugar una estona amb el teu fill/a et pot donar moltes pistes de com se sent, si té problemes amb algun nen de l’escola o si està engoixat per alguna cosa. Per tal, jugar amb els teus fills no només és beneficiòs per ell, sinó també per tu, per comunicar-te millor amb ell/a. També és un bon moment per tenir contacte físic, aprofitar per abraçar, fer petons, pentinar,... Demostrar afectivitat i reforçar la relació.

Entenc que sigui feixuc, que requereix temps i que pot no agradar-nos el joc que hem de jugar. Personalment, la setmana passada vaig haver de jugar a bàsquet, un esport que no m’agrada gens ni mica, però al cap d’una estona, el petit en qüestió ja m’havia transmès les ganes d’encistellar, i el millor moment es va donar quan la xarxa va quedar embolicada i vam haver de desembolicar-la. “Més amunt, puja’m més amunt”, em deia. Semblavem el xics de Granollers. En aquell moment vam agafar un vincle molt més fort, ja que estava de peu, sobre les meves espatlles, confiant en mi. Va ser màgic.

Per això us animo a jugar amb tots els nens/es, siguin vostres o no, cosins, nebots, veins, ... ja que és la millor manera de conèixer i agafar confiança amb els més menuts.

És hora de menjar!!!

Quantes vegades ens hem vist inmersos en una mena de batalla campal perquè el nostre fill no vol menjar? Quantes tones de menjar hem llençat a les escombreries perquè no tenen gana o perquè no els agrada? Si t’ha passat alguna vegada una d’aquestes coses o d’altres similars, és que el teu fill/a no té uns bons hàbits a l’hora de menjar.

Amb aquest article donaré unes pautes que serveixen com a guia per tal de que el vostre fill/a aprengui a menjar bé, amb ganes i entenent que no tot el menjar ens agrada, però que és necesarri menjar de tot.

Primer de tot, hem d’involucrar el nostre fill/a en el procés d’elaboració de l’àpat. Potser no tenim temps o paciència perquè ens ajudi a la cuina, però sempre va bé tenir un petit “pinxe” que et peli les patates, o talli el formatge a daus, o que vagi calculant el pes dels ingredients,... Amb això el fem partícep de l’elaboració del menjar i tindrà més consciència del que significa cuinar els aliments.

Si no tenim temps perquè el nostre fill/a ens ajudi a la cuina o és massa petit, podem demanar que pari la taula. És molt important que almenys en això si que ajudi, ja que sinó li pot donar la falsa sensació de que les coses apareixen i desapareixen de la taula sense suposar cap esforç per a ningú. Parant taula el fem conscient de les tasques domèstiques i de l’esforç que es necessita per portar menjar a la taula.

Quan sigui l’hora de menjar, no és gens recomanable posar al televisió, ja que l’hora dels àpats és un moment on la familia té l’oportunitat de parlar amb total llibertat. Si posem la televisió, el nen/a centrarà la seva atenció en ella i potser no escoltarà una anècdota interessant que explica el seu germà. La televisió només allarga el procés de menjar i aïlla a les persones que se suposen que estan juntes en aquell moment.

Tambés és molt recomanable, sobretot de cara als pares o germans grans, que durant els àpats no intervinguin els telèfons mòbils. Que continuament es vagin sentint els “cling” dels whatsapps, mails, trucades, etc... també distreu els adults cap a l’aparell, i és en aquest moment on el nen/a pot pensar: “ostres, estem aquí dinant tots junts però tots estan amb els mòbils menys jo...vaig a liar-la per cridar l’atenció!”. Per tant, els telèfons poden esperar la mitja horeta que triguem a menjar.

Un altre aspecte a tenir en compte en els àpats dels infants, és que no dinin ni sopin mai sols. Que primer sopin els nens i després els pares recorda als torns de menjador de les escoles, i els nens no comportateixen res amb els pares si es fa així.

Referent al menjar, hem de fer entendre al nostre fill/a que tot es menja i res es llença. Podem fer que trii un menjar que no li agradi gens ni mica i que mai li prepararem, com per exemple la ceba. Si el nostre fill/a diu que no li agrada gens ni mica la ceba doncs mai li posarem seva. Aquesta condició porta implícita que llavors tota la resta d’aliments, ens la menjarem sense protestar i nosaltres com a pares ho posarem en quantitats petites. Més val que mengi poc d’una cosa que no pas que no en mengi gens.

Molt de compte amb els aliments que camuflen altres aliments, com per exemple el “ketchup”. Està bé de tan en tan posar-ne una mica amb les patates o amb el que els hi agradi, però que no serveixi per tapar el gust d’altres aliments, ja que així no ensenyarem al nostre fill/a a menjar coses que no ens agraden...

Per acabar, recomano també fer un menú perquè els nostres fills puguin saber cada dia què tocarà per menjar, i que puguin anar fent-se la idea, tan si els agrada com si no, que avui toquen llenties, però que demà toquen macarrons, i llavors, farem un petit esforç!

Molta sort i molts ànims!

Educar en la resiliència

Abans de parlar sobre com educar els nostres fills en la resiliència, cal tenir clar què significa aquesta paraula:

Resiliència = capacitat que té una persona per a resistir i superar obstacles. Està estretament lligada a l'autoestima del subjecte. Significa sortir enfortit de situacions difícils que ens presenta la vida.

Quantes vegades us heu trobat que el vostre fill us demana una cosa i no para de demanar-la fins que ho aconsegueix? Desgraciadament moltes. La societat en la que vivim actualment, fa que els nens vulguin moltes coses i a més a més, les vulguin ja. La frustració que pateix aquest nen quan no aconsegueix el mòbil que té tothom, o la joguina que està de moda o la pilota nova del seu equip de futbol preferit, és un gran maldecap per a ell. Però, aquesta frustració és dolenta? La resposta és simple: NO. La frustració davant d'una situació que sabem que té solució, no és res dolent. Moltes pares pateixen quan els seus fills es frustren, i intenten aplanar el camí el màxim possible perquè aquest aconsegueixi el que vulgui de la manera de més ràpida possible. Quin benefici treu un infant quan no ha de lluitar per aconseguir allò que vol? Com afrontarà als problemes quan sigui adult si sempre li solucionem els problemes?

Aquestes preguntes cal tenir-les present a l'hora d'educar els nostres fills. Us explicaré un cas real, on una nena acostumada a aconseguir tot el que volia quan ella volia, va trobar-se davant una situació on va haver de posar en pràctica la seva resiliència i els beneficis posteriors que va suposar aquesta situació:

Dimarts als migdia. Hora de dinar. El menjar és a la taula i els nens porten una estona dinant. Ens trobem davant una nena de 10 anys i el seu germà petit de 6. El germà està content perquè avui ha anat d'excursió i és el centra d'atenció explicant les seves anècdotes. Aquest petit protagonisme que està agafant el germà petit, provoca que la nena vulgui rebre atenció també per part de l'adult. La nena reclama la tablet per mirar vídeos mentre mengen, cosa que, com ja parlarem més endavant quan tractem el tema de la tecnologia i els nens, no és molt adequat a l'hora dels àpats. Com que no es troba la tablet en qüestió, la nena comença a engoixar-se. Sense demanar permís, agafa el telèfon i truca un dels seus progenitors ( que està treballant en aquell moment) i li reclama amb crits i insults la tablet.

Davant d'aquesta situació, es decideix tallar la conversa telefònica, ja que el pare està treballant i no se'l pot distreure amb tonteries com aquestes. Davant de la tallada, la nena s'enfada molt i desafiant, torna a marcar el número de telèfon per tornar a "muntar el mateix pollo". Durant 3 segons s'ha de decidir si es torna a embolicar la troca per telèfon ( cosa que no tindria lògica ja que a la primera no ha funcionat) o treure-li el telèfon de les mans d'una manera efectiva.
Primer, s'opta pel diàleg:
- deixa el telèfon siusplau.
Ni cas. Segueix marcant el número, cada cop més desafiant.
- t'he demanat siusplau que deixis el telèfon, perquè el teu pare està treballant i ara no pot perdre el temps.
Sempre s'ha de raonar les ordes que demanem als nens, ja que necessiten saber per què els hi demanem les coses.

Veient que aquesta opció no funciona, se li treu el telèfon de les mans. Aquest fet, actua com a catalitzador de la gran bomba nuclear que rebenta en el interior de la nena. Crits, cosses, cops, esgarrapades i insults reiterats demanant el telèfon de tornada.

El millor que es pot fer en aquests casos, i el que es va aplicar en aquest concret, és no fer cas d'aquestes "pataletes". Fer veure que no estan passant és la millora manera de desviar l'atenció i provocar que la nena entengui que aquesta via no és l'adequada per aconseguir el que es vol. Al cap d'uns minuts, se li demana a la nena:
- o pares aquesta actitud o te'n vas a fora.
Amb aquesta frase, demostrem al nen que aquesta actitud no és la correcta i que no es pot estar en societat així. La nena decideix abandonar la cuina i marxar al jardí, a tranquilitzar-se. 
Amb això, hem aconseguit varies coses:
1- que la nena talli en sec la ràbia que estava manifestant
2- que tan ella com el germà vegin que aquesta actitud no porta enlloc
3- que la nena mediti sola el que ha fet i què pot fer per millorar la situació

No és fàcil actuar així. Molts al veure que els nens estan tenint moment de ràbia volem tallar.los donant la solució, perquè no pateixin... ERROR! Cal que es frustrin i entenguin que hi ha coses que si i coses que no. No hem de caure mai en la comoditat, és a dir, li dono el que vol perquè s'està tornant molt pesat i m'estic cansant.

Tablets. Quan i com.

Vivim en un Món on el canvi ha esdevingut un fet inevitable. Cada vegada hi ha més eines, més mòbils, més tabletes,... Aquest fet no té perquè ser negatiu, ja que la innovació en si, té un significat positiu. Com a pares o educadors, el que hem de saber és quins usos poden fer els infants d’aquestes noves tecnologies, quins abusos poden sorgir i quines pautes podem posar nosaltres.

Fa anys que tenim present que els infants miren la televisió i ja som conscients (alguns) de quantes hores és recomenable mirar-la, quins programes, amb qui,... Però la tecnologia ja no es redueix només a la televisió, sinó que va més enllà.

Avui en dia tots els nens (o gairebé tots) disposen d’un aparell mòbil o una tableta. Aquestes estan farcides d’aplicacions, útils o no, que poden beneficiar l’aprenentatge i el desenvolupament cognitiu o al contrari, crear addiccions. Des que són ben petits, veiem amb la facilitat que llisquen el dit per les pantalles, bloquegen i desbloquegen, i una anècdota que em va fer gràcia fa un parell de dies va ser, una nena, que em va dir: mira, clica aquí, veuràs què tou! Els nens ja no diuen apretar, diuen clicar. Aquest és un indicador de que la generació digital ja és present a la nostra història.

Però el debat que molts pares tenen internament és: és bo per al meu fill tanta tecnologia? Primer de tot, cal tenir clar que els nens des de ben petits aprenen per imitació. Si som el típic pare que ens passem el dia al mòbil, revisant fotos al “Facebook”, jugant al “Candy Crush” o mirant videos al “youtube”, el nostre fill farà el mateix. Si li ensenyem que el mòbil o l’aparell electrònic està per perdre el temps, el que faran és perdre’l. Per això, hem d’ensenyar al nostre fill a fer un bon ús. Com ho fem? Aquí us deixo uns quants consells:

Primer de tot, és recomenable que la criatura no tingui una tableta o aparell propi. Recomano crear-li un espai en una tableta d’algun adult, on pugui tenir totes les seves aplicacions i material, i que aquest espai pugui estar tancat mentre utilitza l’aparell. Existeixen aplicacions especials per fer això, com per exemple Kids Place d’Android.

Instal·lar jocs que desenvolupin alguna àrea cognitiva (matemàtiques, lectura, memòria,...). Algunes aplicacions que ja he provat amb alguns nens i que han funcionat molt positivament són: el rey de las matemáticas, dumb way to die o cover orange. En el cas de les dues últimes, són jocs que treballen l’agilidesa mental i la lògica, respectivament.

Les tabletes han de ser utilitzades en moments concrets i pactats entre pares i fills. Per exemple, podem pactar que utilitzarem la tableta cada dia una hora després de fer els deures, o durant els trajectes llargs de cotxe. No hem de deixar que el nostre fill/a utilitzi l’aparell sempre que vulgui, ja que sinó cada vegada que s’avorreixi ho farà i llavors caurem en un abús.

Així com hem de tenir un horari establert, també hem de tenir un lloc establert. La tablet s’ha de desar sempre al mateix lloc i recomano que sigui un lloc comunitari. Si deixem que el nostre fill/a s’emporti la tableta a l’habitació, no podrem controlar si l’utilitza al llit i que a causa d’això estigui perdent hores de són. (També recomano fer el mateix amb infants o adelescents que disposin d’un telèfon mòbil. Quan van a dormir no el necessiten per res).

Per últim, és molt importants com a pares entendre que les tabletes no són substituts de la paciència. Què vull dir amb això? Us posaré un exemple: una família se’n va un diumenge a l’hora de dinar a un restaurant. El nen, de 5 anys, està nerviós perquè té gana i mostra el seu neguit aixecant-se de la cadira. La solució fàcil és donar-li la tablet, i que s’entretingui amb els jocs tan educatius que prèviament li hem buscat, però...estem fent bé? NO. No estem ensenyant al nostre fill/a que s’ha de tenir paciència, que en un restaurant ens hem de comportar bé i que les coses, a vegades, triguen. Per tant, les tabletes són bones, però no per distreure d’altres aprenentatges.

En definitiva, us recomano que no us poseu histèrics amb el tema de les tabletes i els mòbils amb els infants. Ells en faran l’ús que nosaltres els ensenyem o els permetem. Per tant, si tenim clares les bases ells tindran clares les normes.

Recordeu:
1- Tableta compartida
2- Aplicacions educatives
3- Horaris i llocs establerts

Finalment, us faig una llista d’algunes de les aplicacions que jo utilitzo amb els infants i per a què serveixen:

El Rey de las matemáticas: és una aplicació molt útil per agilitzar el càlcul mental. L’infant ha d’anar superant nivells, cada vegada més difícils, d’operacions matemàtiques bàsiques (sumes, restes, multiplicacions, divisions,...). En el meu cas particular, m’ha anat molt bé per treballar amb un nen de 11 anys, amb l’autoestima molt baixa i amb por a equivocar-se. El fet de superar reptes i tenir un temps límit, li ha anat bé per veure que equivocar-se és normal i que a vegades hem de treballar sota pressió, encara que no ens agradi. 

 

       

Dumb ways to die (traduit seria maneres tontes de morir): és un joc on l’agilitat mental és essencial. Se’ns presenten una sèrie de reptes que hem de superar cada vegada més ràpid. Per exemple, hem d’unir tots els cables del mateix color abans que exploti la bomba o hem d’obrir la porta que allibera al panda,...

                 
Cover Orange. El joc consisteix en protegir a les taronges de la pluja àcida amb un material concret. Has d’aconseguir economitzar al màxim el material per aconseguir l’objectiu.

            
Kids Place. L’aplicació que ens ajudarà a tancar la tableta quan el nostre fill l’estigui utiltizant i que no pugui fer servir cap aplicació que no estigui a dins de l’espai que li hem creat.

     

El restaurante del Dr. Panda. Aquest joc ajuda a aprendre tot allò relacionat amb el món dels animals, del reciclatge i dels animals. 

     Tangram. El divertit joc on has de combinar peces per crear figures.